Barcelona i la seva idea de la realitat - Barcelona com tú
4948
post-template-default,single,single-post,postid-4948,single-format-standard,do-etfw,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-17.2,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Barcelona i la seva idea de la realitat

Barcelona i la seva idea de la realitat

L’altre dia passejava pel barri que em va veure néixer: Gràcia Nova, i em va costar reconèixer l’esperit de Pasqual Maragall va convertir Barcelona en la ciutat activa, dinàmica i respectuosa que va ser copiada i admirada pel món sencer, i que avui ens segueix sorprenent amb iniciatives tan pelegrines com el carril bici descendent al carrer Sardenya. És un carrer amb inclinació en el que ara hi haurà menys espai per a la circulació, més retencions i major contaminació (acústica i atmosfèrica). Tot això sent clarament palpable que el vehicle que més s’utilitza en aquest barri és la motocicleta, precisament per les seves constants pujades i baixades. Com dic, és sorprenent.

A més de passejar, vaig fer el petit exercici de preguntar als comerciants com anava la cosa, si el barri estava animat. La resposta va ser unànime: el barri no està bé, a la gent se li fa molt difícil continuar amb el negoci: Barcelona està trista. Aquesta és la realitat: una Barcelona plena d’espais públics sense ordre ni sentit com la «superilla» del barri del Poblenou. Una Barcelona que bat tots els rècords en sinistralitat (l’Eixample és el districte amb més accidents de tot Espanya), en precarietat humana (amb més de 3000 sensesostres que hi ha a caixers i portals – ¿sabíeu que un rodamón té una esperança de vida de 58 anys?-), els preus dels habitatges ja siguin de compra o lloguer són del tot impresentables, s’ha batut el rècord del preu del lloguer més alt de la història, més de 75.000 persones busquen feina, els narcopisos i una infinitat d’escenaris que ens condueixen a una realitat que de cap manera hem d’acceptar i que hem de combatre per tots els mitjans.

I és clar, he rememorat una conversa que vaig mantenir fa uns mesos amb un amic filòsof, que em va dir que si Barcelona seguia així, la seva marca perdria la significació. La veritat és que no li vaig prestar molta atenció, però tota aquesta decadència es va manifestar clarament, en atendre als seus pensaments sobre com van ser els atemptats de Barcelona i Cambrils, la inestabilitat política i social que es viu a la ciutat, una massificació turística que no s’ha sabut redistribuir per la ciutat sinó que s’ha concentrat en determinats punts de la mateixa i com a eix central en la ruta Gaudí, un clar desànim a les polítiques municipals que estan generant un efecte negatiu en l’economia així com en les desigualtats socials, etc.  Tot això em condueix a afirmar, que si no es corregeix el rumb dels esdeveniments que conformen l’essència mateixa dels barcelonins, la ciutat avantguardista que era es perdrà per passar a ser una ciutat més en el globus, una còpia de models diferents que no són reflex de la nostra autenticitat i protagonisme d’antany.

Tornem a recuperar Barcelona, ​​tornem a recuperar l’esperit de Maragall i fixem les bases de la que haurà de ser la millor ciutat del món. I dic la millor per un sol motiu: perquè pot ser-ho. Per a això, no hem de renunciar a res, només amb un nou projecte de gestió social podrem decidir entre el tot i el no-res, entre l’entusiasme i la frustració, entre el progrés o l’estancament, entre el futur i la malèvola realitat actual.

Els barcelonins hem de ser exigents. Les polítiques municipals han de apartar-se de la ideologia individual, per donar pas al pragmatisme funcional, que només ens pot portar a la solució òptima dels problemes globals i l’aprofitament màxim dels recursos públics. Ja són massa els indicadors que ens alerten d’una desigualtat social galopant, que si no es corregeix immediatament serà molt difícil recuperar.

Serà la societat barcelonina la que decideixi el seu futur, la qual haurà de tenir en compte què fer per millorar el seu dia a dia, en definitiva, decidir quina realitat vol viure i no haver de viure una idea de realitat que ens han venut des del municipalisme populista.



X