De director a directora general - Barcelona com tú
5459
post-template-default,single,single-post,postid-5459,single-format-standard,do-etfw,ajax_fade,page_not_loaded,,qode_grid_1200,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-17.2,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

De director a directora general

De director a directora general

Barcelona s’ha caracteritzat sempre per anar a l’avantguarda del progrés econòmic, cultural de l’estat. Un dels principals bancs de prova en què es construeix aquest progrés és el de la igualtat de gènere. Actualment, per fortuna, comença a donar-se en el nostre entorn una emergència creixent de dones que aconsegueixen llocs d’alta responsabilitat fins ara ocupats majoritàriament per homes. És el cas de l’actual degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, ​​Maria Eugènia Gay, o de la CEO de Savills Aguirre Newman, Anna Gener.

Aquest canvi, a diferència dels últims quaranta anys en què l’evolució del treball femení sempre ha tingut relació amb canvis de l’entorn polític, social o econòmic, en la pròxima dècada l’evolució vindrà donada pel canvi en l’escala de valors de la societat.

El primer gran salt en aquesta evolució es va produir a partir de 1964 amb l’inici dels successius plans triennals de Desenvolupament Econòmic i Social i es va perllongar fins a 1975. En aquest període encara que Espanya seguia sent un país autàrquic en l’econòmic i social, aquests plans van suposar la posada en marxa d’una economia productiva basada en la plena ocupació, en la qual la mà d’obra femenina inicia la seva incorporació social al món laboral de l’empresa.

La segona etapa s’inicia a partir de 1975 amb la transició democràtica i arriba en una primera fase fins a 1986 amb la incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea. Aquest període va suposar, juntament amb la liberalització dels costums socials, la incorporació massiva de les dones al món laboral. Les dones que ocupaven llocs directius o executius en empreses, organitzacions o institucions eren una excepció i els estils de direcció autoritaris i sistemes de gestió individualitzats, juntament amb la imatge social i familiar que es tenia del paper de la dona, tampoc facilitaven que aquesta accedís a llocs de responsabilitat.

Una segona fase s’inicia el 1986 i arriba fins als nostres dies amb la definitiva integració del nostre país en les estructures econòmiques i polítiques de la Unió Europea i la consolidació de la internacionalització de l’economia espanyola. Fins a finals dels ’90 poques dones van ocupar llocs directius i solien si és el cas estar relacionats amb les àrees financera i administrativa de les empreses o amb determinat tipus d’estudis universitaris en el cas d’institucions.

En els últims quinze anys s’inicia un canvi de tendència i amb els nous models de gestió per competències, direcció per objectius, i estils participatius, les dones han començat a assumir llocs de responsabilitat executiva en organitzacions i institucions.

Aquest canvi en els propers anys s’accelerarà i amb la globalització s’ha iniciat una tercera etapa en què progressivament els llocs de direcció es decidiran en funció de les habilitats executives de les persones.

Les empreses i institucions líders i que tindran èxit en un sentit ampli, social, econòmic, laboral, seran aquelles que sàpiguen integrar i mantenir equips multidisciplinaris de dones i homes en els quals les ¨ habilitats ¨ de gestió siguin la clau d’accés a les posicions de direcció ..

La incorporació de la dona a llocs directius en condicions d’igualtat amb els homes suposarà un altre canvi que s’ha de produir en els propers anys en l’entorn laboral intern de les empreses i la sensibilitat de la dona per conciliar la vida familiar i laboral conduirà a que els horaris siguin respectats a mesura que accedeixi a llocs de direcció o responsabilitat executiva.

A més en els propers anys es produiran canvis molt profunds en l’escala de valors socials i religiosos i en el paper que han de jugar la dona i l’home en el camp laboral i familiar. Avui encara moltes dones han de triar entre la disjuntiva de família o empresa, unes han donat prioritat a la seva carrera professional, altres han renunciat a la família en el seu concepte tradicional, i, en altres casos amb un gran esforç i sacrifici personal es manté el treball en ambdues.

Mentre que abans les dones que accedien a llocs directius es deia que era perquè assumien el paper de l’home, avui i en el futur les dones que tindran més èxit professional seran aquelles que siguin elles mateixes i així succeeix amb les que actualment han arribat a la direcció general d’empreses o institucions.

Per la seva banda els homes si volen competir han d’assumir un nou rol diferent al que fins ara han exercit, en el futur també hauran d’atendre els fills i compartir les tasques domèstiques.

En els propers anys la diferència la marcaran les organitzacions que sàpiguen implementar i s’esforcin a dur a la pràctica aquesta nova cultura que atraurà i retindrà el talent a les empreses i institucions. La competència per sexe s’ha acabat i en el futur ho serà per habilitats. I Barcelona també serà pionera en aquest camp.

Jordi Roig



X