La reinserció laboral i les segones oportunitats

Barcelona és una de les ciutats més atractives i visitades turísticament, però tenim un alt índex de delinqüència entre robatoris i furts d’entitat menor. Pensar en solucions que proporcionin més seguretat als ciutadans i turistes és un plantejament que tots hauríem de fer-nos. Crec en les segones oportunitats perquè, molts d’aquests petits ex delinqüents han corregit les seves conductes, han canviat, han demostrat ser dignes de confiança, han prosperat i actualment estan totalment integrats a la societat ajudant a altres a abandonar la delinqüència i evitar el dur camí que ells han recorregut. Ells, amb el seu exemple, són els que poden ajudar-los millor.

La delinqüència a Barcelona és un gran problema que en els últims temps ha augmentat considerablement, i és d’agrair que hi hagi persones que, després de sortir de presó, inverteixin temps i recursos en obres socials dedicades a joves amb risc d’incórrer en la delinqüència. Una tasca molt digna i lloable que he pogut conèixer professionalment a través de persones que han passat llargues o curtes temporades a la presó, i que m’han permès reflexionar sobre les múltiples barreres que existeixen davant la reinserció laboral.

A dia d’avui, la més evident de totes és la discriminació laboral per antecedents penals. Alguns països compten amb lleis que permeten la cancel·lació de certs antecedents penals però, en la majoria dels casos, els tràmits administratius són tan complicats que es poden comparar a una condemna condicional, fent-los gairebé impossible de complir per als que no tenen suport familiar i estabilitat econòmica. Freqüentment hi ha una desconnexió entre la capacitació oferta i la demanda del mercat laboral, cosa que els dificulta una reintegració que va més enllà del salari.

Hi ha un gran potencial humà en molts dels afectats. Ho demostren ajudant els altres des de l’empatia d’haver viscut una situació semblant i oferint segones oportunitats. Són gent que ha tingut vides complicades i difícils, han estat “carn de presó”, fins que van aprendre que aquest no era el camí correcte i van trobar la manera de posar el seu granet de sorra. Algunes de les seves aportacions estan encaminades a ajudar a nois joves que viuen al carrer, perquè no caiguin en la drogoaddicció i no arribin a iniciar una carrera delictiva que acabi amb el seu futur.

Algunes d’aquestes persones, després de sortir de presó, han muntat centres esportius perquè aquests col·lectius es reintegrin a través de l’esport i de petits treballs que els fan sentir útils i part del sistema. Empatia, superació, treball en equip, tolerància, respecte, són alguns dels valors que defineixen a l’esport i les persones que volen donar exemple i oportunitats a altres persones. Perquè al cap ia la fi tots podem rectificar, igual que tots podem equivocar-nos.

El principal obstacle que presenta la reinserció laboral és, al meu entendre, l’estigma social o la desinformació referent a aquests temes. Donem-li l’oportunitat a tot aquell que vulgui trencar tabús socials, a tot aquell que vulgui oferir-les omplint la seva vida de sentit i tots aquells que aprofitant-les encara no saben com els canviarà la vida.

Un bon programa de reinserció laboral format per un bon equip de professionals, podria ser el resultat que molts joves, o persones que han pagat els seus actes i errors davant la justícia, tornin a tenir els seus drets i obligacions dins de la societat. Però no només hem de proporcionar recursos a aquells que desitgen rectificar, sinó que també hem d’estar molt atents als col·lectius de risc, sent de vital importància la desestigmatització d’algunes realitats perquè puguin acudir i demanar ajuda. Val més tard que mai.

“No vull somiar despert”, però us imagineu una Barcelona amb un molt baix o inexistent índex de delinqüència als carrers i amb més seguretat? Jo sí, i m’han demostrat que és possible.

Daniel Vosseler.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *