Treballem per a tu, Barcelona

Barcelonina, resident al Barri Gòtic, tot i que passo el 80% del meu temps entre la meva oficina a l’Eixample Dreta de Barcelona, els Jutjats i l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, exercint la professió que adoro, l’advocacia.

Dia rere dia, al matí, reprenc el meu viatge, a peu, de casa al despatx, meravellada per la bellesa de la meva ciutat i la de la gent que hi viu. Els veïns matinadors que van a la feina; la meva veïna xinesa i el seu marit japonès, que porten el seu petit de 4 anys a escola; en Lalit, el fill de 12 anys dels meus veïns hindús que, des que, en broma, li vaig dir que era del Madrid, em manté informada a diari sobre els èxits i fitxatges del Barça; el meu veí del 1r 3a, artista i propietari d’una galeria d’art del meu carrer; en Haakon, ros entre rossos, un noruec que treballa a una multinacional tecnològica amb oficines a Barcelona; i un llarg etcètera de grans persones que hi conviuen a la nostra ciutat, aportant-hi el seu potencial humà i professional.

Tots nosaltres, amb el nostre comportament, innovació, creativitat, coneixements, diversitat, multiculturalitat i la nostra feina, anem constituint l’ADN d’aquesta ciutat. Una ciutat en la que crec, i que té prou força per ser un exemple a seguir a nivell mundial.

Al vespre, però, quan torno de la feina, Barcelona em mostra les seves ferides i crida en silenci demanant ajuda. Baixo Passeig de Gràcia direcció al Portal de l’Àngel i, trobo, a l’alçada de Diputació, el noi que demana diners agenollat i inclinat a terra, amb els braços estirats i la cara entre les mans. Fins ara mai no li he pogut veure el rostre, ja que la seva postura de submissió i depressió no varia dia rere dia. No diu res, només manté el got de coca-cola entre les mans, el qual agafa amb amb tota la seva força, esperant que algú li deixi caure una moneda.

Travesso Plaça Catalunya i m’endinso al Barri Gòtic. Comença l’espectacle. Veig algun carterista, un grupet de turistes borratxos, prostitutes en plena Rambla, traficants oferint obertament substàncies estupefaents a tot vianant amb “pinta de guiri”, i més gent sense un lloc on dormir. El Barri Gòtic i Ciutat Vella alcen la veu a diari a través de les seves Associacions de Veïns, Associacions de Comerciants i Centres Cívics i Culturals, sense obtenir les respostes adequades per part d’aquells que tenen capacitat de revertir aquestes situacions.

Barcelona és la ciutat que porto al cor, la que em lleva cada matí amb el parrupeig dels seus coloms a la finestra. Si fossis persona, t’abraçaria, estimada Barcelona. Per això, estic disposada a esgarrapar temps dels meus dies, robar-li minuts a la meva parella, al temps lliure, als entrenaments, a les hores de son, per treballar per tu. Aquest és el compromís de les persones que creuen fermament en Barcelona, de les persones que conformem Barcelona Com Tu.

Antonia R.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *